NATURA DEL CENTRE DE KENYA

Kenya és un país reconegut com a destinació turística on anar a observar animals. De fet, és el país on va començar el turisme tradicionalment conegut com “anar de safari”, molt abans que l’any 1977 es prohibís la caça esportiva. No obstant això, i tot i disposar d'una gran quantitat de parcs i reserves naturals, el turisme tradicional en visita una mínima part, que es troba al sud del país.

En aquest article ens endinsarem en una zona molt poc coneguda de Kenya, però que compta amb una gran diversitat d'espècies, ecosistemes, paisatges i cultures: Laikipia, que,
a més, és l'únic comtat de Kenya on la fauna augmenta des de fa més de trenta anys.

Laikipia és un comtat de Kenya que disposa d’una certa autonomia administrativa. I al mateix temps, també és una zona geogràfica: l'altiplà de Laikipia inclou grans finques i reserves naturals íntimament relacionades que compten amb la seva particular idiosincràsia. Es troba al centre del país, just al nord de la línia equatorial i als peus del segon pic més alt del continent, el mont Kenya. Aquesta ubicació geogràfica condiciona els seus paisatges i els seus hàbitats, ja que frena les pluges provinents de l'oceà Índic i crea un gradient de precipitacions de sud a nord i d'est a oest, amb zones relativament humides i boscoses i altres zones molt seques, subdesèrtiques. Té una superfície d'una mica més de 9.000 km² (més gran que la província de Barcelona) i mig milió d'habitants. L'altitud mínima és de 1.250 m i la màxima de 2.845 m, amb una mitjana d'entre 1.500 i 1.800 m. Això fa que, malgrat estar a l'equador, tingui un clima molt agradable, ni massa calorós ni massa fred. Aquest clima, com veurem a continuació, ha condicionat la seva història

DESDELS ORÍGENS DE LA HUMANITAT FINS A LA COMPLEXA CONVIVÈNCIA DELS COLONS, ELS POBLES ANCESTRALS I LA FAUNA SALVATGE

A Laikipia s'han trobat restes d'homínids de més de 1,5 milions d'anys i d'humans moderns de més de 45.000 anys, principalment caçadors-recol·lectors. No va ser fins fa uns 3.000 anys que van arribar a aquesta regió poblacions d’humans d'origen cuixític que es dedicaven a la ramaderia i que van portar amb ells el bestiar. No obstant això, fins al segle XVI la majoria dels habitants de Laikipia eren caçadors recol·lectors, com els actuals yaaku del bosc de Mukogodo.

Durant el segle XVII diverses onades migratòries de pobles nilòtics maa (samburu i massai) van colonitzar tota la zona i van desplaçar culturalment als pobles cuixítics. A mitjans del segle XIX van arribar els britànics i van començar a colonitzar l’Àfrica oriental. L’any 1892, un grup de bestiar amb pesta bovina va entrar per Eritrea i la malaltia es va propagar per tot el continent en menys de sis anys, acabant amb més del 90% dels bòvids (salvatges i domèstics) i fins el 75% de les poblacions humanes que depenien del bestiar. No gaire més tard, a principis del segle XX, una llarga sequera va provocar una gran fam entre els pobles agricultors de la zona, principalment kikuyu, la qual cosa va acabar de devastar les poblacions humanes autòctones i la fauna salvatge.
Aquesta dramàtica situació va ser cruelment aprofitada pels colonitzadors anglesos, que van reubicar al sud del país els pocs massais que havien quedat a Laikipia. Seguidament, van anar arribant nombrosos colons blancs per a quedar-se amb les millors terres, en una flagrant apropiació de terra nullius ("terra de ningú"). Aquestes zones van passar a anomenar-se “terres altes dels blancs”, i incloïen l'altiplà de Laikipia i altres zones per sobre dels 1.500 m d'altura.
Entre 1902 i 1961, aquestes terres van ser classificades com d'ús exclusiu per als britànics, de manera que
als pobles originals de la zona se'ls va negar el dret a tornar-s’hi a establir. Sorprenentment, després de la
independència de Kenya l’any 1963, els descendents de colons blancs que es van quedar al país no només es van convertir en kenians de ple dret, sinó que van aconseguir que els seus ranxos fossin encara més grans. Un exemple va ser la família de lord Delamere, probablement la més coneguda i amb majors extensions de terres al país. Aquesta situació va fer que, durant tot el segle XX, els colons britànics que dominaven el comtat de Laikipia es fessin encara més rics gràcies a la cria de bestiar, però també va ser el que va permetre la creació de les actuals reserves naturals privades que tanta fama donen a aquest comtat...