top of page

UN FET IMPREVIST

L'EXPANSIÓ DEL LLOP D'ITÀLIA

LA CAPACITAT DISPERSIVA DEL LLOP


El llop (Canis lupus) és una espècie altament territorial. Cada bandada de llops ocupa un territori de manera estable i exclusiva, on caça, estableix el seu cau i es reprodueix. L'extensió del territori ocupat depèn de la qualitat ecològica de l'entorn, de la densitat de preses i del nombre d'individus que componen la llopada. En general, la seva distribució segueix un gradient latitudinal, amb territoris que varien des dels 80 km² a Ibèria fins als més de 2.500 km² a la tundra àrtica. Dins d'aquestes àrees, els llops poden recórrer entre 35 i 40 km cada nit. 

 

Considerat un superdepredador o depredador alfa, el llop ocupa la cúspide de la piràmide ecològica. Per a mantenir l'equilibri en el seu territori, la majoria dels llobatons nascuts cada any (generalment entre 4 i 6 al sud d'Europa) han d'iniciar un procés de dispersió quan arriben a l'edat reproductiva, que s’inicia entre els 2 i 3 anys. Durant aquesta etapa, els joves llobatons són expulsats de la bandada i emprenen un llarg viatge a la recerca d'un nou territori i una parella amb la qual formar la seva pròpia llopada. Durant aquesta fase, els llops poden recórrer grans distàncies des del seu punt d'origen, amb desplaçaments de 100 a 150 km, encara que alguns individus arriben a superar els 2.000 km. No obstant això, la dispersió és un moment crític a la seva vida i molts no aconsegueixen sobreviure; s'estima que menys del 30% dels llobatons assoleix els 3 anys d’edat.

LES SUBESPÈCIES O ESTIRPS GENÈTIQUES DELS LLOPS A EUROPA


El llop (Canis lupus) és un dels mamífers més distribuïts al món. Al llarg dels mil·lennis, l'espècie s'ha diferenciat en nombroses subespècies i estirps genètiques a causa de l'aïllament geogràfic, l'adaptació a diferents entorns i la selecció natural i humana. A Europa, el llop està representat principalment per tres poblacions ...

bottom of page