KIKE NOSTRUM
L’IMMENS LLEGAT NATURALISTA
D’ENRIC BALLESTEROS A LA MEDITERRÀNIA
«El mar Mediterrani, el mar entre terres, és probablement el mar més singular de tots els que hi ha al planeta. Reducte del que havia estat el majestuós mar de Tethys, es va assecar gairebé completament fa uns sis milions d’anys, per tornar-se a omplir amb aigües atlàntiques, que van aportar també les espècies que hi vivien. L’evolució, lenta però imparable, va donar lloc a un munt d’espècies noves, exclusives d’aquest mar.
Les ribes mediterrànies van veure néixer els neandertals a la seva part nord, mentre que el sud era colonitzat pels sàpiens actuals, poblacions que es van unir en el que avui coneixem com el Pròxim Orient per donar origen a la civilització i a la cultura occidental».
La Mediterrània va ser l’hàbitat predilecte d’en Kike Ballesteros. La seva curiositat i energia inesgotables el varen portar a fer-hi milers d’immersions i a explorar les seves illes, illots, cales, baixos, caps, parets, fons de blocs, coves, fons soms... Això, unit a les seves extraordinàries capacitats d’observació, treball i anàlisi, ens permet afirmar sense por d’equivocar-nos que en Kike ha estat l’ecòleg marí amb un coneixement més ampli i holístic del Mare Nostrum.
En Kike tenia una visió panoràmica privilegiada de la Mediterrània, basada tant en l’experiència directa
sobre el territori, com en l’exercici científic. En coneixia els tresors, les amenaces i amb això contribuïa en dissenyar solucions per preservar-la.
Els autors vam tenir el privilegi de compartir incomptables immersions amb en Kike i ser testimonis del seu inabastable coneixement, el seu esperit crític, el seu entusiasme a l’hora d’enfrontar-se a la complexitat de la natura i, per sobre de tot, la seva capacitat de gaudir del mar. A més, en Kike va ser un prolífic científic i divulgador, a part del nostre mentor i grandíssim amic.
És amb aquest bagatge que ens hem atrevit a resumir, encara que superficialment, la visió de la seva Mediterrània. Esperem haver interpretat correctament la seva mirada.
Gràcies, Kike.