VIATGE D’ANADA I TORNADA
A LES ILLES BRITÀNIQUES

La conservació d’espècies amenaçades, especialment els projectes de restauració que requereixen la translocació d’individus, solen ser processos complexes en molts sentits. En algunes ocasions és necessària la cooperació internacional com demostra l’èxit en el projecte de conservació del milà reial dut a terme per l’associació AMUS (Acción por el Mundo Salvaje) en el sud-oest d’Espanya, en el marc del LIFE Eurokite.

EL MILÀ REIAL: UNA ESPÈCIE ICÒNICA A EUROPA

El milà reial (Milvus milvus) es una au rapinyaire de mida mitjana i una silueta característica, amb una cua forcada i taques blanques a la part inferior de l’ala. És una espècie endèmica d’Europa, ja que les poblacions reproductores del Marroc sembla que s’han extingit recentment. Les poblacions de les àrees centrals hivernen majoritàriament al sud del continent, tot i que les poblacions mediterrànies són sedentàries. És una espècie necròfaga facultativa, que també caça preses de mida petita i mitjana com conills, rosegadors o altres ocells.

En el passat va ser una espècie molt abundant, i fins i tot proliferava a l’interior de grans ciutats com Londres durant el segle XVII, cosa que va reflectir el dramaturg anglès W. Shakespeare. En els últims 100 anys, però, el milà reial ha patit una important regressió, especialment en el territoris més meridionals. S’estima que hi ha entre 32.000 i 38.000 parelles distribuïdes per tot el continent europeu, des del sud-oest de la península Ibèrica fins a Ucraïna i des del sud d’Itàlia fins a Suècia. Malgrat tot, el 90 % de la població es concentra en sis països: Alemanya, el Regne Unit, Suècia, Suïssa, França i España. Al nostre país, les principals causes de mortalitat d’aquesta espècie (exceptuant-ne la depredació natural) tenen un clar origen antròpic, com l’enverinament, l’atropellament a les carreteres, les col·lisió i electrocució amb línies elèctriques i els trets. 

​

EL REPTE DEL REGNE UNIT

A finals del segle XX, Alemanya, França i España albergaven les principals poblacions d’aquests ocells a Europa. Just en aquell moment, però, la situació a les illes britàniques era desoladora. La seva persecució directa havia delmat la població en gran part del Regne Unit, fet que amb prou feines va deixar unes quantes desenes de parelles a Gal·les. 

Ja a la primera meitat del segle XX, es van dur a terme dos intents de recuperació del milà reial en terres britàniques, un entre 1927 i 1935, i un segon a la dècada dels anys 50. Més de 70 ous i quatre polls procedents d’Espanya van formar part d’aquesta primera iniciativa, que desafortunadament no va tenir el resultat esperat.

L’èxit va arribar a finals de la dècada del anys 90, quan es va optar per utilitzar exclusivament polls, enlloc d’ous, procedents de Suècia, España i Alemanya, que van ser alliberats a Anglaterra i al nord d’Escòcia. 

Gràcies a l’esforç de les autoritats ambientals d’Anglaterra i Escòcia, i a organitzacions com la Royal Society for the Protection of Birds, el milà reial torna a ser un ocell comú al Regne Unit. Després de dues dècades d’alliberament, l’any 2017 la població reproductora va arribar a les quasi 6.000 parelles, un número més que suficient per garantir la viabilitat de l’espècie a les illes. A més, es va convertir en tota una fita de la conservació d’aus i una mostra de col·laboració entre països, que no van dubtar en donar els individus que avui sobrevolen el Regne Unit.

...