LA CAPACITAT DISPERSIVA DEL LLOP

El llop (Canis lupus) és una espècie altament territorial. Cada bandada de llops ocupa un territori de manera estable i exclusiva, on caça, estableix el seu cau i es reprodueix. L'extensió del territori ocupat depèn de la qualitat ecològica de l'entorn, de la densitat de preses i del nombre d'individus que componen la llopada. En general, la seva distribució segueix un gradient latitudinal, amb territoris que varien des dels 80 km² a Ibèria fins als més de 2.500 km² a la tundra àrtica. Dins d'aquestes àrees, els llops poden recórrer entre 35 i 40 km cada nit. 

 

Considerat un superdepredador o depredador alfa, el llop ocupa la cúspide de la piràmide ecològica. Per a mantenir l'equilibri en el seu territori, la majoria dels llobatons nascuts cada any (generalment entre 4 i 6 al sud d'Europa) han d'iniciar un procés de dispersió quan arriben a l'edat reproductiva, que s’inicia entre els 2 i 3 anys. Durant aquesta etapa, els joves llobatons són expulsats de la bandada i emprenen un llarg viatge a la recerca d'un nou territori i una parella amb la qual formar la seva pròpia llopada. Durant aquesta fase, els llops poden recórrer grans distàncies des del seu punt d'origen, amb desplaçaments de 100 a 150 km, encara que alguns individus arriben a superar els 2.000 km. No obstant això, la dispersió és un moment crític a la seva vida i molts no aconsegueixen sobreviure; s'estima que menys del 30% dels llobatons assoleix els 3 anys d’edat.