EL TAURÓ BALENA
VÍCTIMA DE LA SEVA POPULARITAT
El tauró balena (Rhincodon typus), el peix més gran del planeta, solca els oceans d’una manera tan majestuosa com esquiva. I és que, si alguna cosa tenim clara d’aquesta espècie, és que encara en sabem molt poc. Reconeixible per les seves cridaneres taques i el seu comportament plàcid, s’ha convertit en un símbol de la biodiversitat marina i en un imant per als amants del mar d’arreu del món. A les Maldives —un dels millors llocs per trobar-lo i on hem tingut la sort de viure i treballar—, aquest gegant atrau milers de turistes que, d’una manera o altra, no volen tornar de les seves vacances sense haver nedat al seu costat. Tanmateix, aquesta interacció entre humans i taurons balena planteja importants reptes per a la seva conservació.
PRESENTANT EL TAURÓ BALENA
El tauró balena (tauró, malgrat el seu nom) és un peix cartilaginós; no posseeix un esquelet ossi, sinó cartílag. De fet, és el peix més gran que existeix, amb individus que poden superar els 12 metres de longitud i pesar més de 20 tones. Crida l’atenció que, malgrat la seva mida, s’alimenta principalment de plàncton, petites algues i peixos diminuts que filtra a través de les seves enormes brànquies. A la seva boca, que pot arribar fins a 1,5 m d’amplada, no hi ha dents prominents com cabria esperar, sinó files de denticles molt petits.
La seva reproducció continua sent un misteri en molts aspectes; sabem que són ovovivípars —els embrions es desenvolupen dins d’ous que romanen al cos de la mare fins que estan llestos per eclosionar—, però l’estudi dels seus patrons reproductius, d’aparellament i de cria continua sent summament escàs. Com és possible que coneguem tan poc sobre el peix més gran del món? Irònic, oi?
L’ENIGMA DE LA PROFUNDITAT
Sabem que realitzen moviments verticals i horitzontals vinculats a la disponibilitat d’aliment i a les condicions tèrmiques de l’aigua, però els patrons migratoris complets i les rutes interoceàniques en romanen poc documentats. Una de les claus d’aquest desconeixement és que també viuen a grans profunditats, de vegades fins a mil o dos mil metres, i això dificulta molt el seu estudi. Malgrat els avenços tecnològics i la creixent popularitat d’aquests animals, continuen existint molts aspectes de la seva vida que se’ns escapen.
Tampoc sabem amb certesa per què el tauró balena visita aigües tan profundes; allà baix l’aigua és més freda i, com la majoria dels peixos, és ectoterm, de manera que no pot regular la seva temperatura corporal.
A més, gran part de la seva alimentació es troba a prop de la superfície, ja que el plàncton es concentra a la zona fòtica, la franja on la llum solar penetra i permet la fotosíntesi, tot i que és cert que el zooplàncton sí que es desenvolupa per sota d’aquesta zona, de manera que els taurons també podrien alimentar-se a aquestes profunditats. Es creu que, de tant en tant, els taurons balena ascendeixen i s’apropen a la superfície per «recarregar piles», és a dir; per escalfar-se i alimentar-se.
És en aquest moment quan comença la interacció entre els humans i el tauró balena. En apropar-se a la superfície, l’observació d’aquesta increïble criatura es torna possible, donant lloc a una de les activitats amb fauna salvatge més demandades, que també és un dels majors exemples de turisme irresponsable amb animals.
...