EN KIKE I ELS BOLETS
MÉS QUE UNA AFICIÓ
«Moltes coses de la Natura m’han fascinat des de petit: el mar, els peixos, les muntanyes, la neu, els boscos ombrívols... Entre totes aquestes coses els bolets ocupen una situació especial. L’arribada de la tardor, la frescor de les nits i les matinades, i aquella olor tan especial que fa el bosc mediterrani en època plujosa són el preludi inequívoc del naixement dels bolets. Sense saber ben bé perquè, en la meva infantesa, el meu pare ens deia un dia que ja hi havia bolets i, arribat el dissabte, a primera hora, el meu germà i jo ens posàvem els pantalons d’anar a la muntanya, les botes, el jersei, i partíem cap a bosc, amb els meus pares. Recordo perfectament la sensació que em produïa l’entrar al bosc, l’olor a “bolet” que es desprenia de totes les raconades, i aquell erol de pinetells gegants amagats sota els brucs, que cada any trobàvem al bosc de Santa Seclina. Més endavant, moltes vegades en solitari, però també amb familiars i amics, he anat recorrent el massís de Cadiretes tot cercant aquests erols màgics que et fan somiar quan et poses al llit».
Així manifestava en Kike la seva afició pels bolets en el pròleg del seu llibre publicat l’any 2001 per l’editorial Brau Bolets del massís de Cadiretes, on va il·lustrar i descriure dues-centes de les espècies més
comunes trobades en les seves sortides micològiques als voltants de Tossa de Mar, en concret al massís de Cadiretes. Els bolets que descriu en aquest llibre són una selecció de les 272 espècies que ja va publicar l’any 1984 al Butlletí de l’Institut d’Estudis Catalans amb el títol Primera contribució al coneixement dels macromicets del Massís de Cadiretes, dels quals en proporcionava dades sobre la seva ecologia i fenologia, i que foren el producte de diverses prospeccions fetes al massís entre els anys 1978 i 1982. Arran de la publicació d’aquest llibre va establir una estreta relació amb l’autor d’aquest article i l’any 2013 va col·laborar com a coautor en el llibre també publicat per edicions Brau Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars, on s’il·lustren i descriuen vora 400 espècies de bolets d’arreu de Catalunya. Cal dir, però, que en Kike no tan sols coneixia els bolets de les zones costaneres properes a Tossa de Mar, sinó que també era coneixedor de moltes de les espècies pròpies de les àrees pirinenques,
on es desplaçava sovint tant per motius laborals com per esbarjo.
LA VEGETACIÓ DEL MASSÍS DE CADIRETES
El massís de Cadiretes és un conjunt de muntanyes de poca altitud, amb un màxim de 519 metres d’altitud al puig de Cadiretes, que forma part de la serralada litoral i que es troba situat al sud de la costa gironina, majoritàriament a la comarca de la Selva. El sòl és saulós, de naturalesa silícia i granítica, i la vegetació dominant és típicament mediterrània.
A les parts més seques i exposades, aquesta vegetació es troba ocupada per suredes, que sovint han esta
reduïdes a simples brolles arbrades constituïdes per brucs (Erica arborea, E. scoparia), arboços (Arbutus unedo), suros (Quercus suber) i pins (Pinus halepensis, P. pinea y P. pinaster). A les parts més humides i en sòls més fèrtils s’hi troben també boscos d’alzines (Quercus ilex) i de roures (Quercus pubescens), els quals han estat en alguns llocs re-emplaçats per castanyedes (Castanea sativa). A les fondalades, tot resseguint els torrents i cursos d’aigua, s’hi troben avellanoses (Corylus avellana), vernedes (Alnus glutinosa), gatelledes (Salix cinerea subsp. oleifolia) i lloredes (Laurus nobilis), acompanyades de freixes (Fraxinus angustifolia), oms (Ulmus minor), pollancres (Populus nigra), trèmols (Populus tremula), àlbers (Populus alba) i plantacions de plàtans (Platanus x hybrida).