L'ORIGEN DE LES AUS
QUAN ELS DINOSAURES VAN APRENDRE A VOLAR
Actualment hi ha més de 10.000 espècies d’aus que habiten gairebé tots els racons de la Terra, des dels gèlids pols fins a les selves tropicals, i són testimonis vius d’una saga evolutiva que va començar fa més de 150 milions d’anys. La seva història és tan fascinant com complexa, i ens revela un relat de transformació i supervivència.
EL LLEGAT DELS DINOSAURES
Per entendre l’origen de les aus, abans és imprescindible conèixer exactament a què ens referim amb aquest terme. Encara que actualment pugui semblar senzill diferenciar les aus d’altres animals, donada la presència de característiques com les plomes i un esquelet lleuger, algunes d’aquestes adaptacions ja eren presents en molts dinosaures, incloent-hi espècies tan reconeixibles com el Velociraptor. De fet, seria molt di"cil diferenciar les primeres aus de molts petits dinosaures carnívors emplomats contemporanis, i és que actualment està ben establert que dinosaures i aus pertanyen a un mateix grup filogenètic. A priori pot semblar antinatural que grans bèsties com el diplodocus o el tiranosaure pertanyin al mateix grup que les aus; tot i que una altra manera de veure-ho és que ens podria semblar igual de desconcertant, observant les característiques externes d’un ratpenat i d’una balena, englobar-los dins del grup dels mamífers, però ambdós comparteixen un avantpassat comú i ningú en dubta.
El procés que va portar alguns petits dinosaures carnívors a convertir-se en aus és complex i ha estat motiu de debat i estudi des del segle XIX, quan es va descobrir l’Archaeopteryx lithographica. Aquest fòssil va ser revolucionari perquè representava la imatge del pont evolutiu entre els dinosaures tradicionals i les aus modernes. Descobert el 1861, només dos anys després que Darwin publiqués L’origen de les espècies, va suposar un gran fonament per a les idees evolucionistes darwinianes, ja que sovint se cita com a prova del parentiu evolutiu entre rèptils i aus.
Però l’origen de les aus no s’havia resolt, ni de bon tros, ja que la troballa de l’Archaeopteryx, una petita au que va viure a finals del Juràssic –fa uns 150 milions d’anys–, només demostrava que les aus provenien d’un avantpassat amb característiques reptilianes, però encara no se sabia si aquest avantpassat era un rèptil arcaic o un dinosaure. Aquesta incògnita va perdurar més de cent anys.
LA REVOLUCIÓ DE LES PLOMES
A mitjans dels anys seixanta del segle XX, la troballa de Deinonychus –un dinosaure relativament petit i àgil que va viure a principis del Cretàcic fa uns 110 milions d’anys, estretament emparentat amb el més famós Velociraptor– per part del paleontòleg nord-americà John Ostrom va aportar una nova perspectiva sobre l’origen de les aus. El Deinonychus exhibia un gran nombre de similituds amb l’Archaeopteryx; potser la més notòria és la presència d’un os únic en forma de mitja lluna al canell, que li hauria permès plegar les mans de la mateixa manera que les aus modernes pleguen les ales. Al mateix temps, el descobriment d’esquelets més complets de moltes altres espècies de dinosaures va portar a una revaloració de la nostra perspectiva sobre aquests animals, que van passar de ser reconstruïts com a bèsties antediluvianes immenses, estúpides i lentes a ser vistos com a criatures àgils, intel·ligents, complexes i de moltes mides diferents. Aquest procés, conegut com la revolució dels dinosaures, potser va tenir el seu màxim exponent en la cultura popular amb l’estrena de la pel·lícula Jurassic Park.
Tanmateix, encara hi havia una gran pregunta oberta sobre, potser, la característica aviar més distintiva:com van evolucionar les plomes?
L’última peça del trencaclosques va aparèixer a la dècada dels noranta, amb la troballa d’una sèrie de jaciments fòssils a la província de Liaoning (Xina) que dataven de principis del Cretàcic, fa entre 130 i 120 milions d’anys. Aquests contenien fòssils extraordinaris que no només incloïen ossos de dinosaures, sinó que a més preservaven teixits tous. El primer fòssil d’un dinosaure emplomat trobat en aquests jaciments xinesos, el Sinosauropteryx, a més, preservava el patró de la seva ploma, amb una llarga cua de ratlles no gaire diferent de la d’un os rentador. Les plomes de molts d’aquests...